No me llames Dolores

Ja m'està entrant el photoshop en aquest cap que veieu, ara tonaré a assejar, i oh! ha sortit el Bono, no sé si també es durà la cabreta, en fí avui es divendres i ja començo a caminar mes segura sobre el cony de photshop

Si avui torna de Praga una de les meves nines i estic contenta i nerviosa, tot esperant que siguin les dues i abraçar-la tant fort que segur que es queixa.
Vull saber si ha sigut feliç, si ha passat fred, si ha menjat bé. Tot ho vull tot.
Doncs l'estimo i la seva felicitat em fa feliç
Estic esperant l'hora que es fa llargaaaaaaaaaaaaaaa
Però arribarà.

I tant quin món de mones, tinc l'alegria que tot anirá bé, sé que tot te soluciò, i que no tardarà gaire, i jo t'escric a tú blog, gairabé diria diari, fa dos dies van intentar robarme, i a fé de deu que ho van fer,
dos individus que es van fer passar per Auna, i jo els vaig entrar a casa, total no explico els detalls però van robar-me la visa, un sisé sentit em xiuxejaba que allò no era normal, però vaig acollonir-me i vaig continuar el joc. Quan ja eran fora, miro la bossa i efectivament la visa no hi era, vaig trucar d'inmediat per anul.lar la targeta, i no van poder trure res, però el dia que vaig passar no el desitjo a ningú. Ahir encara tenia el susto al cos i estaba més seria que un pal malgrat que no habian pogut fer res.
Però avui es avui, i jo crec qué després d'una freda ve una de calenta, vol dir que el meu àngel de la guarda que va tenir molta feina , prepara una de bona per treure el mal gust de boca. Ho estic esperant amb candeletes.
Ja ho explicaré i segur que sera bó

Ella era tant important en la meva vida que crec que mai ho habia imaginat, ja fa temps que no hi es i encara sento aquella buidó i salten les llagrimes quan hi penso. Era una dona que estaba sempre al teu costat pasés el que pasés, era incondicional de tots els seus fills. Va ser aleshores quan va morir que vaig sentir que el cordó umbilical s'habia trencat d'una manera rapida i d'una tallada neta.
Però la vida segueix i el dolor ja s'ha calmat, però no hi ha dia que alguna cosa faci que pensi em la meva mare. mes quan un es posa trist i crida sense fer soroll VULL UNA MARE

I jo penso pobre Capitán Trueno, ara la feina que tindrias per trobar un col.locació, i no et dic res de la teva companya. En fí deixem el Trueno per una altre ocasió y comencem a fer trucades.
Però abans vull explicar, lo sola que em trobo, pequé la Joana no hi es, está a Praga passans'ho d'allò mes bé, i això fa la pena es torni alegria.
Dijous está al caure, bé només volia dir això, lo molt que la trobo a faltar

Si, avui estic viva i tinc ganes de riure i de sortir de no estame quieta. "Me lo pide el cuerpo" i ja veus tot just som dilluns, però ahir vaig donar-me verdaderament compte que tinc unes persones al voltant, la meva familia, que són extraodinaris que m'estiman i que puc confiar amb ells.
Ahir va ser com un diumenge màgic, llargues converses, nous projectes i ara vull disfrutar de tot lo que vaig gaudir ahir

Així de contenta estic perqué avui he fet una bona dormida, i potser per això estic animada, lo que no vol dir confiada, ni tampoc conformada, només animada, ai! s jo sapigués d'un conjur per trobar lo que busco, la boca arribaria fins a l'orella, i si algú tingués memoria de que apart de responsabilitat eficiéncia honradesa, alguna cosa més per aconseguir feina, us demanaria
que publiquesiu en el meu blog el comentari per tal de trobar la solució.

Avui ha sigut un dia esgotador. Vaig a la Seguretat Social per reclamar que en la meva vida laboral no hi surt una empresa, “pita” el mòbil, les claus i gairebé diria que les meves calces. Però a la fi hi puc entrar, de la meva primera reclamació quasi fa un any, han resolt la meitat, torna a fer una altra reclamació i d'aquí un mes ja ho veurem.

Torno a casa, faig allò dels càmpings que va dir-me el Pep i va mig bé, aquest vespre ho acabaré de veure.

Envio 7 currículums, ja ho veurem, potser en trec alguna cosa, però la primera resposta ha sigut decebedora i per rematar-ho no puc entrar al meu blog, fins al cap d’una bona estona, la veritat ha sigut un matí una mica estressant i, ara espero a la meva filla per el D.N.I. el passaport i Vodafone.
Ja ho sabeu si aquesta nit no torno "Avisad al presidente"!!!!